VINTIUNENA DESENTESA: SOCIALISTES CONTRA LA TERCERA HORA DE CASTELLÀ

Segons informa Tribuna Catalana els socialistes de més enllà del Baix Llobregat, gent de bona fe que milita al partit creient-se que fa un bé al país, ha encaixat l’anunci de la tercera hora de castellà a les escoles amb força malestar. Aquests socialistes, gent implicada en l’entorn –moltes vegades vinculats a les AMPES de les escoles o al claustre mateix com a docents, seguidors de la renovació pedagògica impulsada per Marta Mata–, no saben on mirar quan els seus companys o els pares dels alumnes els pregunten, inquietats, per l’estirabot d’Ernest Maragall. Desvien la conversa, s’excusen, no tenen ànims per defensar una proposta que troben fora de lloc.

Molts no comprenen el per què de la proposta, quan veuen que la canalla del seu entorn -sigui d'Olot mateix, de Berga, de Reus o de Balaguer-, s'expressa tant bé en català com en espanyol, mentre que té serioses mancances en d'altres matèries que ningú no esmenta. Aquests socialistes no saben on posar-se quan se'ls qüestiona per què el seu propi partit ha obert aquest debat identitari -que tant criticaven a CiU i a ERC-, en comptes de governar pel bé del país.

Fins ara, eren els quadres entremitjos d'ERC els que s'empassaven tots els gripaus de la seva direcció nacional. Però ara, les elits del PSC han qüestionat un dels pilars de la societat catalana, l'escola, d'una manera força barroera. I un pilar en què molts dels socialistes de bona fe hi creien fermament. Socialistes que, en les darreres eleccions, van votar Montilla sense convicció, temerosos de què podia passar. I ara han vist com el primer maldecap seriós no els el donava el cap de cartell, sinó el nét del poeta, un conseller díscol que ha generat hores i hores de polèmica en el si de moltes AMPES del país.

El malestar, negat des de Nicaragua, no sembla que amenaci d'anar a més. Però genera una incomprensió en el si monolític del PSC que pot comportar futurs maldecaps si no es talla d'arrel. De moment, molts dels militants del PSC ja han tastat el gust que tenen els gripaus, una situació si més no còmica, tenint en compte que se l'han hagut d'empassar a desgrat del president Montilla i de tractar-se del principal partit de govern, que fa i desfà a plaer i no pot excusar-se en els socis per justificar una tercera hora que convenç a ben poca gent.